 |
| Imatge:Mercola.com |
Com va dir Henri Ford: “Tant si creus que pots, com si
creus que no pots, encertaràs”. Quanta raó! Sou realment conscients del
poder que tenen els nostres pensaments? El
nostre cervell té una capacitat anomenada plasticitat
cerebral, gràcies a la qual pot
canviar la seva estructura i funcionament com a resposta a diverses
influències de l’entorn. Cada cop que tenim un pensament es generen substàncies
químiques que fan sentir-nos en concordança a com pesem. És a dir, si tenim un
pensament negatiu es produeixen substàncies que ens faran sentir malament, i si
ens sentim feliços produirem substàncies que ens faran sentir bé. Si repetim
una vegada i una altra els mateixos pensaments estarem reforçant aquest circuit
neuronal i es crearà una mena de “patró de pensament” que acabarà formant part
de la nostra personalitat. Per trencar aquests circuits entre pensament i
sentiment negatius cal canviar la forma de pensar perquè quan un circuit
neuronal deixa d’utilitzar-se es degenera. Això és una bona notícia!
Cal tenir cura de la nostra actitud mental, de
les nostres creences i pensaments perquè són com una mena de profecies que molt sovint s’acaben
complint. No ho oblideu.
Per
assolir les nostres fites i reptes primerament hem d’estar convençuts i
convençudes que som capaços i capaces d’aconseguir-ho, perquè l’èxit sempre comença amb el pensament.
La persona que guanya és aquella que creu que pot fer-ho i que, a més a més, s’esforça,
té voluntat i constància, no ens enganyem. El Dalai Lama va dir que
l’impossible es por transformar en possible amb la força de voluntat. En el món
real, desenganyem-nos, cal esforçar-se i perseverar per aconseguir una fita. Actualment
moltes mares i pares, amb la millor de les intencions, cauen en la temptació de
resoldre els problemes dels seus fills perquè no pateixin i per fer-los més
feliços , però amb aquesta actitud sobreprotectora es formaran persones amb
poca tolerància a la frustració, instal·lades en la cultura de la immediatesa i
del no- esforç, sense capacitats per a resoldre els entrebancs que sens dubte es
trobaran a la vida real. Una de les millors maneres de guanyar autoestima és
saber-se capaç de resoldre els problemes que van sorgint en el dia a dia, per
tant, esforcem-nos i equivoquem-nos tant com sigui necessari perquè els errors són grans mestres i ens fan
créixer molt com a persones. L’únic home que no s’equivoca és aquell que mai no
fa res, va dir en Goethe.
Sovint, el que ens dificulta assolir els
nostres objectius no és la manca de capacitats sinó la manca de força de
voluntat però aquesta és com un múscul que es pot entrenar i desenvolupar, que
és on realment habita la nostra veritable força, al nostre cervell, no als abdominals ni als
bíceps.
No et rendeixis! Sí que pots! El
límit és al teu cervell!
Poema
de Rudyard Kipling:
Si penses que estàs vençut, ja ho estàs.
Si penses que no t’hi atreveixes, no ho faràs.
Si penses que t’agradaria guanyar,
però que no pots, no ho assoliràs.
Perquè al món trobaràs que l’èxit
comença amb la voluntat de l’home.
Tot es troba a la voluntat mental.
Perquè moltes carreres s’han perdut
abans d’haver-se corregut,
i molts covards han fracassat,
abans d’haver començat el seu treball.
Pensa en gran i els teus fets creixeran.
Pensa en petit i enrere quedaràs.
Pensa que pots i podràs.
Tot es troba a l’estat mental.
Si penses que tens avantatge, ja en tens.
Has de pensar bé per aixecar-te.
Has d’estar segur de tu mateix,
abans d’intentar guanyar un premi.
La batalla de la vida no sempre la guanya
la persona més forta o més lleugera,
perquè, tard o d’hora, la persona que guanya
és aquella que creu que pot fer-ho.
FONT:
- Soler, Jaume; Conangla, M.Mercè (2004). L'ecologia emocional. L'art de transformar positivament les emocions. Ed. Amat (Barcelona)
- Goleman, Daniel (4ª ed. 2004).Intel.ligència emocional. Ed.Kairós (Barcelona)
- La cultura de l'esforç, de Francesc Torralba : http://www20.gencat.cat/docs/familiaescola/Home/Articles_interes/Valors/cultura_esforc.pdf
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada