La veritable bellesa

Ortega i Gasset va dir que la bellesa que atrau rarament coincideix amb la bellesa  que enamora. Quanta raó! I quina és la bellesa que enamora? Tots i totes en el fons ho sabem, encara que de vegades xiulem i mirem cap a un altre cantó i no vulguem escoltar la veueta interior que tant en tant ens xiuxiueja: sigues més amable, més pacient, més tolerant, més alegre, escolta els altres ... 
Bé, ja sé que ho sabeu, però ho recordaré igualment.

Doncs l’autèntica i veritable bellesa té molt més a veure amb l’essència que amb la presència. L’aspecte físic no és que no tingui importància, que la té. A ningú no li agraden les persones deixades, mal vestides o que facin olor de brut. Cal tenir cura del nostre cos i aspecte físic però sense obsessions ni preocupacions excessives. Cal cuidar-lo perquè és el primer que ens “entra pels ulls” d’una persona. És com la portada d’un llibre o la façana d'una casa, que actuen com a reclam i et conviden a tafanejar però, un cop hem fullejat el llibre o hem entrat a dins la “llar”, si no hi ha res d’agradable o d’interessant... qui voldria continuar llegint o quedar-s’hi gaire estona?

Cal ser conscients que el concepte de bellesa física canvia al llarg de la història (podeu mirar el vídeo si us interesssa) i que és una idea subjectiva creada al  nostre inconscient per influència de la societat, de la cultura o dels missatges que tan insistentment ens arriben de la publicitat o del món de la moda, i que sense adonar-nos anem interioritzant com a patró o cànon de bellesa que cal assolir per ser acceptat o tenir èxit a la vida.  

En la societat occidental actual, a la dona se li exigeix estar prima per ser maca però dècades enrere la moda era estar una mica “grassoneta”. A Mauritània, per exemple, l’ideal de bellesa femení és estar grassa. A més de ser atractiu s’associa a la fertilitat. En aquest país, antigament les nenes eren sotmeses a un règim d’engreixament a base de carn vermella, mantega i llet de camella. Avui en dia els mètodes per engreixar han canviat i moltes joves recorren a pastilles o xarops que es venen lliurement sense recepta. Som conscients que ens convertim en una mena de “titelles” del que ens imposen les “modes” o la cultura? Les persones som éssers socials i certament no podem defugir de la nostra cultura però hauríem de tenir suficient maduresa i capacitat crítica per qüestionar tot allò que se’ns imposa o que no és “raonable”. I no és raonable voler assolir cossos gairebé impossibles a força de controlar dràsticament el que mengem, d’estar contínuament a dieta o a realitzar exercici físic esgotador que, en la gran majoria de cassos no culmina en l’objectiu perseguit i que provoca malestar, insatisfacció corporal i baixa autoestima. De fet, no és infreqüent voler compensar amb un “cos perfecte” la manca d’autoestima i de seguretat personals, però això no és garantia d’èxit personal.

Aquesta “bellesa física” que se’ns inculca, desenganyem-nos, és difícil d’assolir, i més encara a partir de certa edat. Podem tenir un rostre bell i fins i tot podem eliminar algunes arrugues i canviar la forma del nostre cos, però res de tot això canviarà el nostre interior. Cap cirurgia et pot convertir en una persona amable o simpàtica. Què passa doncs, quan la joventut s’escapa de les nostres mans i ja no hi ha cirurgia possible que esborri del nostre cos l’empremta del pas dels anys? ¿Deixem de tenir valor com a persones i ja no podem ser belles i atractives? FALS! Però ja ho sabeu, això, oi?

A primera vista la “bellesa física”  pot resultar molt atractiva i provocar desig però aquest s’esgota si no hi ha cap altra mena d’atractiu personal. L’aparença física, i perdoneu el símil, sovint s’utilitza  com a “esquer” per poder conèixer persones o atraure l’interès aliè, però per mantenir la “pressa” cal molt més que un rostre maco o un cos esvelt. Les carcasses buides ràpidament deixen de tenir interès. Només són falses belleses.

 És un tòpic sí, però la veritable bellesa , la que manté l’interès aliè i pot evolucionar a amor és sempre interior. I aquesta no té data de caducitat.

Autoestima, seguretat personal, simpatia, amabilitat, saber escoltar, generositat, assertivitat, paciència... això sí és ser atractiu. Per què no ho treballem, doncs?

Vols començar a ser atractiva/atractiu? No és cap ximpleria:

MIRA’T CADA DIA AL MIRALL I DIGUES: T’ESTIMO!!

FES-HO!!   CADA DIA!!  I aquí no val a dir que “no tinc temps”.