 |
| Imatge: edu365.com |
Els trastorns de la conducta alimentària com l’anorèxia i la bulímia són complexes patologies psicològiques que apareixen cada
cop a edats més primerenques i que s’han convertit en la tercera malaltia
crònica més freqüent entre els joves i adolescents, el col·lectiu més
vulnerable.
Les causes que les provoquen són diverses, i
poden estar relacionades amb la genètica, amb l’edat, el sexe, o amb conflictes
en les relacions familiars. Entre els factors desencadenants més decisius per
patir un trastorn de la conducta alimentària (TCA) està la insatisfacció corporal, i en aquesta insatisfacció hi tenen molt a
veure els missatges de publicitat i del món de la moda, que són un fidel reflex
dels valors predominants de la societat actual: societat de culte al cos, l’era
de la imatge, de l’aparença, de la sobreestimació de la imatge corporal, dels cossos
“perfectes” que simbolitzen l’èxit ... Els missatges publicitaris amaguen més del que
aparentment mostren i són curosament escollits per seduir, persuadir i influir,
i, sense adonar-nos, es van gravant en els nostres cervells i provocant
sentiments d’insatisfacció en les persones més vulnerables.
La societat actual imposa uns “models de
bellesa” en què l’home ha de ser fort com un toro (cos atlètic i sense greix, molt
musculat, amb una “rajola de xocolata” a les abdominals i amb bíceps ben
definits) i la dona mai no s’ha d’assemblar a una vaca perquè tenir uns "quilets"
de més és sinònim de ser poc atractiva. Els nois intenten demostrar la seva
vàlua i virilitat exhibint grans músculs, fet que ha contribuït a l’aparició de
la vigorèxia (obsessió per tenir un
cos musculat), i les noies estan “obligades” a aconseguir cossos gairebé
impossibles i a estar primes per ser maques i seductores, això sí, amb un bon
parell de raons perquè quedi clar que el cos gairebé esquelètic pertany a una
dona.
Ja s’ha comentat que les causes que afavoreixen
l’aparició d’aquestes patologies són diverses però un factor comú en totes
elles és la baixa autoestima i certs
desequilibris relacionats amb les emocions. A aquestes alçades i si heu llegit
els anteriors articles del bloc, ja us haureu adonat de la importància que té l’autoestima
en el benestar i salut de les persones.
Actualment, la prevenció que es considera més
efectiva en aquests tipus de trastorns és la que està enfocada a desenvolupar
habilitats i recursos que permetin assolir
un equilibri emocional integral de la persona com són el pensament
positiu, l’assertivitat, el control de l’estrès, la resolució de conflictes, la
correcta gestió de les emocions o les habilitats comunicatives, i, en general,
l’augment de l’autoestima. L’obsessió pel fet d’estar prim o musculat només és
la punta d’iceberg del problema. És la
manifestació de què alguna en l’interior relacionada amb les emocions mal gestionades o
en les seves vides no funciona. S’haurà doncs de començar per aquí.
QUAN NO ENS AGRADEM, EMMALALTIM!
ESTIMA’T!!
 | |
| Imatge: Bloc "El dit a la nafra" |
FONT:
- Bisquerra, Rafael (6ªed. 2011). Educación emocional y bienestar. Ed.Wolters Kluwer España S.A (Madrid)
- FITA: Fundació Institut de Trastorns Alimentaris (2010). Educar i créixer en salut. El paper dels educadors en la prevenció dels trastorns alimentaris. Marge Medica Books (Barcelona)
- Vallejo-Nágera, Alejandra (1997). La edad del pavo. Consejos para lidiar con la rebeldía de los adolescentes. Ed. Temas de Hoy.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada